dissabte, de setembre 03, 2005

 

CHILDREN'S PROGRAM




2 setembre 2005

Kalmunai

Després d’omplir-nos de terra i de baixar al fons del pou, continuem convinant el documental amb treballs voluntaris. Avui ha tocat fer de professors. Hem estat fent classes d’anglès a un grup de nens del camp de refugiats d’Islamabad. Hem fet unh exercici per treballar vocabulari. Hi havia nens desde 4 fins a 12 anys i eren espabiladíssims. Tot i no parlar més de quatre paraules d’anglès, els nens han seguit perfectament la classe, participant i interessant-se. Ja podrien aprendre els nens de Barcelona als que vaig fer classes de teatre!

Un cop acabada la classe, hem donat una volta pel camp de refugiats. És com un petit poble de cases de llautó i plàstic. La gent es passa el dia al carrer, perque no tenen res a fer. La majoria de la gent que viu allà eren pescadors i després del Tsunami, van perdre les seves barques i la seva forma de guanyar-se la vida. I al costat del camp, el que era el poble on vivia aquesta gent. Ara només son muntanyes de runes al costat de la platja. Un grup de nens ens ha acompanyat fins allà. Ens han ensenyat els fonaments del que era la seva casa i ens han explicat com van perdre els seus pares durant el Tsunami.

Albert

Comments:
escriviu comentaris!!
 
es una prova per veure si aconsegeuixo enviar un comentari
 
Soc el Rafa, ara ja he aconseguit entrar !!!

Albert, ja veig que tot va molt be, Me n'alegro de que estigui resultant per sobre de les espectatives previes qe teniau i que aquest viatge sigui a mes una experiència personal. Precisament això ha de ser un viatge!! He vist les fotos fantàstiques que heu penjat, tinc na enveja iportant (sana això si). si us plsu continueu penjant les vostres impresions, això de la pàgina es una magnífique manera de fer la crònica del viatge i de fer-nos una mica particeps de la vostre exeriència. Be, nosaltres ja hem arribat del viatje a França, tot a anat molt be i hem vist coses molt interessants, ja parlarem quant tornis. Espero que tot segueixi molt be i que feu una bona feina. Petons a tots
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?