dimecres, de setembre 14, 2005

 

El docu a la pagina d'ASMAT

Poc a poc, intentem donar a coneixer el que estem fent aqui. A mes del blog, hem penjat un text a la pagina de la botiga de viatges ASMAT, fent una mica de resum del que estem fent i de la situacio del pais.

Si us el voleu mirar, l'adressa es www.asmat.com, dintre del foro d'Sri Lanka. Per veure-ho us heu de registrar (es gratis), pero per si us fa mandra, us copio el text a continuacio i ja esta.

Per cert, es algo mes serio que el blog, aixi que no espereu trobar fotos meves en saron!

albert.





DOCUMENTAL A SRI LANKA

Hola. Primer de tot, ens presentem. Ens diem Marta, Laia i Albert. Ara mateix estem a Sri Lanka, rodant un documental sobre el treball que estan fent aquí les ONGs, tant pel que fa al Tsunami com pel que fa al conflicte entre les comunitats sinhalesa, tamil i musulmana. Ens trobem a Kalmunai, a la zona est del país, on el conflicte està més present, convivint amb gent de l’SCI (Servei Civil Internacional), una ONG que organitza camps de treball per voluntaris internacionals i locals. A més dels treballs físics que es fan (construir pous, netejar cases, programes d’educació per a joves i infants…), l’SCI pretén promoure la pau i el diàleg a través de l’intercanvi cultural. Voluntaris d’arreu (Itàlia, Anglaterra, Bèlgica, Japó…) conviuen amb voluntaris d’Sri Lanka i treballen junts en les tasques de reconstrucció així com en diferents projectes de caire social. El nostre documental es centra en ells. La intenció d’aquests escrits és transmetre una mica la progressió del nostre rodatge i, fins on ens sigui possible, difondre la situació d’Sri Lanka.
Ja portem aquí unes dues setmanes i el nostre documental està en marxa. Els primers dies els vam passar rodant a Kandy, al centre del país, on l’ONG té la seva oficina central. Allà hi tenen una escola per nens amb discapacitats mentals i alguns programes més, però bàsicament hi fan tasques administratives. L’acció està als camps de treball. El primer que vam visitar va ser el de Kalametiya, al sud del país. Hi vam anar a grabar la inauguració d’una carretera que l’SCI ha construit perque els pescadors afectats pel Tsunami puguin tornar a la seva feina. Les cases temporals en que viuen ara estan a més d’un quilometre de la platja i sense aquesta carretera els era bastant difícil arribar fins allà. A més, a Kalametiya vam poder veure per primera vegada els efectes del desastre. Teòricament, els treballs de neteja estan força avançats, però a les zones properes a la platja, el paissatge encara està ple de runes i palmeres caigudes. És un espectacle sinistre. Les platges d’Sri Lanka són el paradís, com aquelles platges de les postals, amb sorra blanca i palmeres, i el rastre de destrucció que van deixar les onades sembla fora de lloc. Les runes, les palmeres caigudes i els fonaments encara presents de les cases desaparegudes transmeten les dimensions de la catàstrofe. A vegades els llocs parlen i la platja de Kalametiya tenia molt a dir.
Després de Kalametiya, vam venir cap aquí, cap a Kalmunai, al camp de treball de l’SCI on es desenvolupa el gruix del documental. Només el viatge en furgoneta ja permet veure que les coses són diferents per aquesta zona. A mesura que ens acostavem a la zona on es troba la població tamil, la presència de l’exèrcit a la carretera era cada vegada més evident. Arribat a cert punt, al que podriem dir la frontera amb els tamils, la nostra furgoneta es va haver d’aturar en un checkpoint. El soldat va fer quatre preguntes, va registrar la matrícula de la furgoneta i ens va deixar marxar. Pura rutina, però tenen controlat tothom que entra i surt de la zona.
Durant els dies que hem estat aquí hem vist l’exèrcit per tot arreu. Als carrers, a les carreteres, davant dels bancs… De tant en tant, demanen la documentació a la gent del carrer, entren a les cases preguntant noms o es passejen en tanc pel carrer principal. Les comisseries i les casernes de l’exèrcit són autèntics bunkers, rodejats de fil espinat i trinxeres de sacs de lona verda i amb torretes de metralladores. El diumenge passat, mentre estavem al cine, vam sentir un tiroteig.
A Kalmunai hi conviuen sinhalesos, tamils i també musulmans i no són extranyes aquesta mena de coses. Normalment en les escaramuces hi están implicats l’exèrcit i l’LTTE (els Tigres per a la Lliberació de Tamil Eelam, nom de l’hipotètic estat tamil). El recentment assassinat Kadirgamar, ministre d’exteriors d'Sri Lanka, va fer esforços arreu del món per incloure l’LTTE a les llistes internacionals d’organitzacions terroristes, però l’LTTE és un veritable exèrcit i pràcticament un govern de facto a la zona nord i est del país. Finançat per tamils d’arreu del món (sobre tot d'Anglaterra), l’LTTE manté sota el seu control tota la zona Nord del país, que resulta inaccessible per a les forces gubernamentals. La part Nord-Est del país es troba en disputa. A més d’aquestes dues forces existeixen altres faccions, sobre tot tamils que discrepen amb l’LTTE, que també prenen part en el conflicte. I per últim hi trobem els musulmans, que tot i ser minoria al país, són forts a moltes zones de l’est (com ara a Kalmunai) i també reclamen la seva veu en les converses sobre l’organització de l’Estat entre govern i LTTE.
A aquesta difícil situació s’hi va afegir el Tsunami del 26 de desembre del 2004. A Kalametiya vam poder veure per primera vegada els estralls de les onades però la situació aquí és molt pitjor, perque es tracta d’una zona molt més poblada. Al costat de la platja, un poble sencer arrassat. Hem estat visitant diversos camps de refugiats i hem sentit les seves tragèdies. D’una població d’unes 600.000 persones que deu tenir el districte de Kalmunai, en van morir unes 10.000. No és d’extranyar que pràcticament tothom tingui un fill, una germana o un avi que va morir al Tsunami. Els camps de refugiats estan al costat d’on estava el poble. Desde allà, els que hi viuen poden veure les seves cases, de les que només en queden els fonaments i algunes totxanes escampades per la sorra. Enlloc d’això, ara tenen les vivendes que les ONGs han habilitat per ells. Són de llautó i de lona i durant el dia fa tanta calor que no s’hi poden estar a dins, així que es passen el dia al carrer, perque, a més, no tenen res a fer. La majoria eren pescadors i van perdre la seva feina. Tenen por de tornar a la mar i a més van perdre les seves barques i les seves eines de treball. El govern els ha estat donant algunes ajudes econòmiques, però molts es queixen de que no tenen res. La veritat és que la situació es manté gràcies a les ONGs. Per tot arreu es poden veure els seus cartells allà on han estat treballant: als camps, al poble, als tancs d’aigua… Sembla que la situació va tirant endavant, però encara queda moltíssim per fer.
De moment, això és tot. Ha estat una mica de resum i de posada el dia. En els propers dies seguirem escrivint sobre els nostres treballs, així com de qualsevol altre cosa d’Sri Lanka que ens sembli interessant. De totes maneres, si voleu veure algunes fotos i llegir algunes anècdotes, podeu visitar el nostre blog a www.docusrilanka.blogspot.com. Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat.

Albert Folk.
Marta Ferrer.
Laia Puig.

Comments:
hola! he visto lo que están haciendo, les deseo mucha suerte con todo y que lo disfruten. Marta, como te dije, aqui te mando la direccion de los docus estos tan chiquitos que editan con moviemaker, son proyectos para los colegios que seria util dejar por alli si acaso...es: http://www.mundoescuela.net/documentales/documentales.htm
un abrazo,
margarita martín
 
hola Albert i cia!!! soc el Rafa

Be fa dies que no us explico coses de per aqui. Faig una cr`nica ràpida

1 Hem inaugurat oficialment la torre AGBAR, ja sabeu el monolit (alguns l'anomenent supositori, missil, penis, etc..) que està a la Diagonal al costat del viaducte de la Plaza de les Glories. El mes espctacular a estat observar la iluminació nocturna, es una passada. 4500 bombetes que cadascuna pot reproduir 16 milions de colors !! l'efecta es el d'una linterna inmensa amb uns colors molt vius que canvien de tan en tan fent formes molt espectadulars, ja la veureu

2 La setmana que ve son les festes de la Merce (aquest any un ls perdreu !!) s'inaugura el recinte del Forum com una espai mes de la festa (alla es farà el BAM i altres recitals.

3 coses mes llunyanes: Ahir es van celebrar eleccions generals a Alemanya, tothom donava per segur que guanyaris l'Angela Merkel, del CDU, el partit consevador i que Shröeder (SPD) deixaria la cancelleria, dons be sorpresa ha estat que el CDU ha obtingut només unes dècimes mes que l'SPD, pràcticament ham empatat. Estàn tan igualats que a hores d'ara ningu sap el que passarà, qui formará govern. Els doa grans han perdut vot respecte a les anteriors i ha pujat els Lliberals (10%) els Verds (8,6&) i el parti d'esquerra liderat pel dissident de l'SPD. Oscar Lafontaine (8%). A Aquest últim partit de tendencia esquerrana format per dissidents de SPD i excomunistes de l'antiga Alemanya de l'Est, els dos grans l'han descartat per a formar govern per la qual cosa fan falta tres per fer amjoria absoluta i els lliberals no volen pactar amb lSPD. Ja veieu la cosa està dificil. Malgrat tot ha estat una bona noticia que els poble alemany s'hagi manifestat masivament com de centre esquerra i defensor de l'estat del benestar encara que aquest necessiti reformes.

4 El mateix dia es celebraban les primeres eleccions democràtiques al Afganistan. Lo curios es que a Alemanya coenixiem el resultat el mateix dia en el teldiari de la nit i els resultat de l'Afganistan l'escrutini durarà um mes. La particiació ha estat del 50% i no s'han registrat incidents remarcables a pesar de la presió dels Talibans que van amenazar amb impedir el procés.

Be ja està be per avui. Contunue explican-nos com us van les coses. Teniu molta feina? esteu en la recta final del docu? Esta sutin com voliau? volem saber !!!!
Una abraçada a tots i fins aviat
RAFA :-)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?