dissabte, de setembre 03, 2005

 

INSTALATS A KALMUNAI
















31 d’Agost del 2005

Kalmunai

Estic sentada a la porxada de la casa on passarem les pròximes tres setmanes. Aquí rodarem part del documental i estarem treballant en un dels camps que té l’SCI.

Kalmunai es troba al nord-est de l’illa, això vol dir que estem en territori tamil, on actua l’LTTE (Tigres Tamils per la lliberació de l’ Eelam, la guerrilla del país). Realment es respira un aire molt diferent respecte a Kandy o Kalametiya (territori sinhalés). L’ambient està carregat de tensió entre la gent de la zona, ja que tot i ser majoritàriament població tamil, està plagat de militars i policia sinhalesa, que controlen i vigilen qualsevol moviment de l’LTTE i que sospiten de qualsevol família, qualsevol persona. Sense anar més lluny, només per entrar en aquesta regió vam haver de passar diversos controls militars i inscriure la furgoneta en la que anavem en un registre perquè poguessin controlar els nostres moviments.

Avui pel matí hem començat les nostres primeres tasques en el camp de treball, hem estat ajudant a construir un pou en un camp de refugiats perquè poguessin tenir aigua dolça per cuinar, rentar la roba… Mentre estavem construint el pou se’ns ha acostat un grup de militars armats amb metralletes per preguntar-nos qui erem, d’on veníem i què és el que feiem allà. Quan hem arribat a la casa, els nostres companys ens han dit que aquest mateix grup s’ha dedicat a anar casa per casa demanant documentació com si estiguessin buscant algo o algú. Sincerament, no m’ha semblat gaire extrany lo dels militars, ja que quan passeges per la ciutat, cada deu pases t’en trobes de ben armats.

La nit ha sigut més tranquila, abans de sopar hem anat amb alguns dels volunatris a la platja a donar una volta, una de les platjes més afectades pel tsunami, realment l’espectacle era dessolador, cases destruides, la vegetació destrossada i restes de pertenences que algun dia havien tingut amo.

Les ones del mar picaven fort contra la costa i ja espantava, així que no vull ni imaginar-me com va ser realment la gran ona que devastà la zona…

(Laia)

Comments:
i el documental? quin ritme de treball porteu? esteu en fase de mirar i planejar? o aneu filmant a mesura que us aneu trobant les novetats?
Marta: et descuides de posar "comentaris" a sota de tot dels teus escrits.
Estic molt contenta de poder-vos seguir a través de la web.
Seguiu disfrutant-ho al màxim sense relaxar-vos prou com per arribar a oblidar-vos de la màxima del meu avi: "vista larga, paso corto y mala intención".
Petons, Anna
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?